AUTOBIOGRAFIA

Era una matinada qualsevol, un 8 de març... La seva mare es va despertar a quarts de 7 amb les cames xopes i va dir: "no m'he pixat, crec que he trencat aigües!" El seu pare, mancat d'experiència, no se li va acudir res més que agafar el llibre Què esperar quant estàs esperant, i començar a fullejar-lo per saber el que havia de fer, però la seva mare, que ja sabia el que passava, va dir que es deixés estar de punyetes i que la portés a l'hospital.

I aquell va ser el seu primer matí. A les 10 en punt la van extreure del ventre de la seva mare mitjançant una cesàrea. Va sortir petita petita, tant, que el seu pare la podia agafar amb tan sols una mà. Això era degut a que la nena havia sortit abans d'hora, havia nascut amb tan sols 8 mesos dins la panxa de la seva mare. 

Va anar passant el temps, i aquella coseta petita va anar creixent, tenia els cabells rossos i rinxolats, semblava la rínxols d'or... Li agradava sortir a fora, observar les coses, respirar a l'aire lliure, tocar-ho tot, mirar-ho tot...

Abans de començar l'escola a p3, els seus  pares van decidir marxar de la ciutat de Girona i anar a viure a algun lloc on hi hagués més natura i tranquil·litat, així que van  comprar una casa a Banyoles, una casa on començarien una vida de nou.

La Martina va començar l'escola, va anar creixent amb els amics de la classe, amb les professores, amb les extraescolars... Però li faltava alguna cosa... Des de feia molt de temps la Martina havia desitjat tenir una germana... I els seus pares també volien una altra filla, però la mare no es quedava embarassada. ho van intentar una vegada rere una altra, fins que van veure que seria molt difícil tenir a un membre nou a la família d'aquella manera. Així que van decidir adoptar un fill. La família va estar anys esperant que els cridessin per anar a algun país a recollir algun nen i, finalment, un dia els van dir que a Girona hi havia una nena de quatre mesos que es deia Ainoa. Els pares van anar-la a visitar, i després van confirmar a la martina que tindria una nova germana: l'Ainoa. La Martina estava tan contenta que mai podria oblidar el dia que van anar a buscar a la seva germana a l'orfenat. Va ser un trajecte curt, però ple de nervis. Van entrar i una noia que es deia Laura els va presentar a aquella criatura preciosa, bonica i rodoneta. Van estar-se una estona parlant, i va arribar l'hora de marxar. Durant el trajecte l'Ainoa plorava i la martina va sentir una por bestial. Por que aquella nena que s'acabaven d'endur no estigués a gust amb ella, por que se sentís incòmoda... I es va posar a plorar i a acaronar aquell bell rostre de la seva germana... I es va calmar.

Va anar passant el temps i de seguida tothom es va oblidar que l'Ainoa era adoptada, tothom se l'estimava un munt!

Però tot i l'amor que es respirava al voltant d'aquelles dues nenes tan boniques, les coses a la família no anaven prou bé...

Un dia de princpis d'estiu, quan la Martina tenia 7 anys i l'Ainoa un i mig, els seus pares es ban separar. Un altre dels dies inoblidables de la Martina.

Recorda que estava a casa de la seva millor amiga, mirant una pel·lícula, i que la seva mare la va anar a buscar amb una amiga seva. No li va deixar acabar la pel·lícula, tenien pressa. Quan van arribar a casa la seva mare es va posar a plorar, i li va explicar a la Martina que el seu pare havia marxat de casa, que havia deixat una nota i que havia decidit no viure més amb elles a casa.

Per sort, la seva mare va trucar al pare i la Martina va poder parlar amb ell, li va preguntar si es veurien més, i el seu pare li va contestar que és clar que sí!

Uns dies més tard, el pare va llogar un pis a Banyoles, i des d'aquell moment la vida de la Martina va quedar dividida en dos. Dues cases, cada una amb un pare diferent, la roba partida en dos llocs, els llibres partits en dos llocs... Gràcies a aquest fet la Martina va madurar de pressa, va aprendre a ser una noia organitzada i a saber-se cuidar una mica sola.

Els dies, les setmanes, el temps i els anys van anar passant, i la Martina es va acostumar a aquell nou estil de vida

A 5è de primària va començar l'atletisme i música. Dues activitats que li permetien desconnectar del món i fer el que realment li agradava.

A 6è li va venir la regla. Un altre fet que li va fer passar molta vergonya i inseguretat a l'hora d'explicar-ho a les amigues ja que era de les primeres a tenir-la... Un fet que també la va fer madurar bastant.

Un any després va començar l'institut i amb ell, van començar moltes experiències i sensacions noves. Va conèixer les seves millors amigues actuals, va créixer, va sentir-se gran... També va descobrir que no podia viure sense cantar, sentia alguna cosa per dins que no la deixava estar bé si no cantava, un impuls que es convertia en plaer... Així que va decidir apuntar-se a classes de cant. Li va encantar! Va tenir la gran sort que a l'escola de música on anava, hi havia una assignatura on es tocava en grup, i ella va ser la cantant. A la primera audició on va cantar es va sentir molt i molt nerviosa, però un cop ho va haver fet unes quantes, va perdre la por... I va disfrutar...

Així que la vida de la Martina anava creixent i avançant mentre ella corria, cantava, feia música i quedava amb els amics.

Va arribar el 2n curs d'institut, i la Martina va sentir que encara li faltava alguna cosa... Tenia ganes de ballar! En un principi volia fer classes de hip-hop, però com que no li anaven bé els horaris per compaginar-ho tot amb les altres activitats va decidir fer classes de jazz, que eren més orientades a ballar musicals.

Inexplicablement, tot i que feia tot el que li agradava i els estudis li anaven de meravella, la Martina no es trobava còmode amb el seu cos. Va començar a tenir problemes amb el menjar, al principi va començar a deixar menjar al plat, i al final va acabar vomitant tot el que menjava. Afortunadament va explicar-ho als seus pares, als qui hi té una confiança admirable, i ells van decidir posar-hi solució immediata. Van portar a la Martina a una psicòloga, i aquesta li va ensenyar a acceptar-se, a estimar tot el que tenim i disfrutar-ho, a valorar el que som i el que és la resta de la gent. La va ensenyar a viure, a tenir ganes de passar-s'ho bé i a treure tot el potencial que té.

Actualment la Martina és feliç. Aquest curs tot i que sabia que tindria l'horari molt atapeït, ha començat classes de ballet. Sap que fa moltes coses. atletisme, música, cant, jazz i ballet, però tot li encanta, ino pot viure sense fer cap d'aquestes activitats. Se sap organitzar el temps, sap quan pot fer els deures i quan pot quedar amb els amics. Intenta passar moments amb la família, passar moments per a ella sola,  per reflexionar...

La Martina és una persona divertida, riallera, activa, que estima molt a la gent i que li agrada ser estimada per els altres. la Martina tot just ara ha descobert el que és, i n'està molt orgullosa.